Tavascan

La Morena:

Aigües amunt observem al vessant est un pegot de materials blanquinosos que contrasten amb el color fosc del substrat pissarrós.

Restes morèniques transportades al llarg de la vall per una llengua glacial.

La preséncia de blocs de granit en aquest materials afavoreixen la interpretació de l'origen galcial, ja que forçosament han de provenir de la capçalera de la vall Cardós, que és on es troba el granit.

Funicular:

Fecsa ho va muntar als anys 60 per transportar materials per a la construcció del hidroelèctric de Tavascan.

Pedres, Roques ... (xD)

Tareteres: Al darrera del pobla de Lladorre fore un bon exemple de tartera. Abix de tot hi ha els rocs grans que s'han anat caient. Són afavorits per la descontinuïtat en la roca, com el clivetge , que facilita l'isolament dels blocs, i per la gelifracció.

Gresos i Quarsites:Els darrers km de la pista de Certascan ens permeten observar característiques de la successió cambroordoviciana, ja que esta subvertical i la pista la va tallan gairebé perpendicularment. Dibuixen un plec acompanyat de plecs menors.

Estalactites de gel que creixen des de les esquerdes de la roca, fet que suggereix que els gressos són permeables per fracturació i, per tant, poden constituir un bon aqüífer.

Granit:Estany de Romedo de Baix, les roques moltonades han estat modelades oek fragment de gel.Es troben arribat a l'estany de Romedo de baix, on ek rocam pissarrós és extremadament polit i arrodonit.

Ratlles a les pedres:el camí de Certascan hi ha quarsites dures, ratllades de banda i banda orígen diferent de la pissarra . Estries glacials produïdes pel fragment dels blocs de roca que baixaven immersos dins la massa de gel de la glacera.

EL Ventall

En aques ventall al·luvial ja no te les caracteristiques que tenia fa centenars d'anys endarrera, es podria considerar fòssil.

Si no fos així els poble d'Arròs no existiria.

Els ventalls poden ser perillosos quan es donen fortes plujes a les capçaleres.

La capçalera d'aquesta asolellada vall costitueix la conca de recepció del torrent d'Esterri, la qual té una forma còncava en semicirc ja que s'hi ha produït una erosió important. La part baixa de la vall mostra una morfologia convexa, en semicorn i ventall, perquè és on s'ha disposat la major part dels materials erosionats de la part alta, és el con de dejecció.

Pics punxeguts

Darrere de Ribera de Cardós hi ha el roc del Farradal.

Un roc situat nomes a 1300m, que separa la vall d'Estaon de la de Ribera.

Aquest roc te una figura piramidal com altres pics que trobem a la part alta de la comarca, com el tuc de Caubó que està més adalt.

Aquesta figura la format les glaceres quaternaries, per les seves exacavacions.

No es la roca del Farradal però es per tenir un exemple de roca d'un glacial quaternari.

Roques amb 500 ma d'antigitat

llac de certascan.


Amb una edat compresa entre els 570 i els 439 milions d'anys, de les més antiges dels Pirineus, pics qe fregen els 3000 metres és ocupada per granits que tallen les roques del dom.


Mostren, però, un modelat relativament recent ja que la vall mostra la influència de les glaceres quaternàries. Les cubetes excavades pel gel han esdevingut estanys.

Situació Geologia

La Zona Axial està conformada per materials d’edat paleozoica transformats durant la Orogènia Herciniana que va originar la Serralada del mateix nom, desmantellada a la fi del Paleozoic. Sobre aquest substrat erosionat es varen sedimentar seqüències de roques mesozoiques i/o terciàries. Tot aquest conjunt (sòcol i cobertora) es va veure posteriorment involucrat en la formació de la Serralada pirinenca. Aquest geòtop es situa en el domini meridional de l’anomena’t Dom de la Pallaresa, format per una seqüència potent de pissarres i fil·lites de probable.
Afectades pel plegament hercinià i per un metamorfisme de grau molt baix. El Dom de la Pallaresa és una gran estructura antiformal. Limitada al sud pel sinclinal de Llavorsí i al nord pel plutó granític de Bassiés i el sinclinori de Salau.

Fauna

La vall Cardós com totes les valls del Pallars Sobirà es destacada per la seva activitat ramadera i per el seu paissatge verd amb molts d'animal que viuen a les muntanyes de les nostres valls.

Uns dels animals domesticats són els cavalls o les vaques que són dos dels animals que abunden més en tota la comarca.

També tenim com a animal salvatje els isards, cervols, ocells com el voltor comú o altres com el picot negre, el gall fer, entre d'altres.

A la vall de Cardós es una vall molt rica amb fauna val la pena veure-ho molts dels animals que no s'ha acostument a veure per els pobles o les ciutats de Catalunya.